Emporion (colonia grega)

Emporion es una fundació dels massaliotes, la qual està situada a dos-cents estadis del Pirineu i dels límits entre la Ibèria i la Cèltica. Així mateix, tota aquesta terra és feraç i té ports excel·lents . Aquí hi ha, també, Roses, un petita ciutat pertanyent als emporitans, per bé que alguns asseguren que és una fundació dels rodis .Aquí, com a Emporion, veneren Venus Efèsia, pels motius que explicaré en parlar de Massàlia. El primer lloc que ocuparen els emporitans fou un illot situat davant mateix d ela costa, el qual avui anomenem Paleàpolis, però actualment viuen a la terra ferma . Emporion és una ciutat doble separada per una muralla, ja que abans tenia per veïns alguns indicetes que, malgrat que es governaven amb independència, per raons de seguretat volgueren tenir un clos emmurallat comú amb els grecs, però doble. Efectivament hi ha dues ciutats separades per una muralla mitgera. Tanmateix, amb el pas del temps, formaren un govern mixt mitjançant lleis bàrbares i lleis gregues, tal com ha passat a molts altres llocs.
A prop hi corre un riu que te les seves fonts al Pirineu, i la seva desembocadura serveix de port als emporitans.

Estrabó (Fragment)

Carpe diem

Aquest poema està escrit en català a la esquerra i traduït al català a la dreta amb un traductor automàtic.

Triobaras al text castellà unes quantes paraules subratllades, que no es corresponen al text original

Substitueix aquestes paraules poer aquelles que creus que corresponen a una bona traducció i explica perquè creus que el traductor no ho ha fet bé

Horaci invita a Leuconoe a gaudir del dia

Tu, no miris de saber - es sacrileg de fer-ho- quin serà el darrer dia que a mi, que a tu , els deus han concedit, Leuconoe; no escrutis els càlculs dels babilonis. Val més sofrir el que passarà sigui el que sigui!. Tant si Jupiter t'ha atorgat de viure més hiverns com si és l'últim aquest que ara desembraveix el mar Tirrè amb els rosegats esculls on rompen les onades, tingues seny: filtra els teus vins, i com que la vida és breu, escurça la llarga esperança. Mentre parlem haurà fugit envejós el temps; aprofita el dia d'avui i no confiïs gens en el de demà

Tú, no |mires de saber - se sacrileg de hacerlo- cuál será el último día que a mí, que a ti, los debes han concedido, Leuconoe; no escrutes los cálculos de los babilonios. Vale más sufrir lo que pasará sea lo que sea!. Tanto si Jupiter te ha otorgado de vivir más inviernos como si es el último éste que ahora desembravece el mar Tirrè con los corroídos escollos donde rompen las oleadas, ten juicio: filtra tus vinos, y como la vida se breve, acorta la larga esperanza. Mientras hablamos habrá huido envidioso el tiempo; aprovecha el día de hoy y no confíes nada en el de mañana