La casa de Asterion, Jorge Luis Borges

Sé que me acusan de soberbia, y tal vez de misantropía, y tal vez de locura. Tales acusaciones (que yo castigaré a su debido tiempo) son irrisorias. Es verdad que no salgo de mi casa, pero también es verdad que sus puertas (cuyo número es infinito) están abiertas día y noche a los hombres y también a los animales. Que entre el que quiera. No hallará pompas mujeriles aquí ni el bizarro aparato de los palacios, pero sí la quietud y la soledad. Asimismo hallará una casa como no hay otra en la faz de la tierra. (Mienten los que declaran que en Egipto hay una parecida.) Hasta mis detractores admiten que no hay un solo mueble en la casa. Otra especie ridícula es que yo, Asterión, soy un prisionero. ¿Repetiré que no hay una puerta cerrada, añadiré que ho hay una cerradura? Por lo demás, algún atardecer he pisado la calle; si antes de la noche volví, lo hice por el temor que me infundieron las caras de la plebe, caras descoloridas y aplanadas, como la mano abierta.

(Fragment de La casa de Asterion, de Jorge Luis Borges)
Llegir el text sencer.

L'Eneida

Obra capital de l'Èpica Romana consta de 12 llibres on es narren les aventures d'Enees des que va sortir de Troia fugint de l'incendi fins la seva arribada ales costes d’Itàlia passant per Sicília i també per Cartago. A partir del cant VII es narren les peripècies d'Enees i se seva guerra contra els Rutuls i el seu rei Turn que pretenen expulsar-lo del seu territori.

L'Eneida combina la tradició romana d'un passat llegendari, la inspiració homèrica i la personalitat del propi Virgili per crear el que serà a partir de llavors el poema nacional de Roma

Virgili volia composar un poema èpic que cantes les glories d'August però finalment va decantar-se per lloar els orígens de Roma, ja que Nevi i Enni hi havien passat de puntetes. Així i tot aconsegueix hàbilment insertar a la Eneida la glorificació d'August i d'altres personatges i famílies il·lustres, en dos episodis. Primer a la baixada als inferns, Encises fa desfilar davant d’Enees tots els herois romans futurs i en el llibre VIII Vulcà forjarà en un escut una història de Roma i l com a motiu central la glòria d'August. Així Virgili aconsegueix lligar la història nacional i la història de la dinastia Imperial.

Barcelona abans dels romans

Una llegenda d'origen romà ens explica que la ciutat va ser fundada per l'heroi Hèrcules quan al final del quart treball, creuava la mediterrània amb nou vaixells acompanyant els argonautes a la cerca del toisó d'or, llavors una calamarsada a dispersar els nou vaixells prop de la costa catalana.

Totes les naus van reunir-se menys una, la barca nona (novena en llatí) i Hèrcules va ser l'encarregat de buscar-la.
Hèrcules va trobar el naufragi de la barca nona prop d'un turó suau (Monjuic). Els mariners van trobar el lloc molt agradable i allà van fundar una ciutat amb el nom de Barca-nona. nom que donà origen a Barcelona.